The Fuckington Post

Independent News from Alternative Sources

Les portades que van conduir onze pakistanesos del Raval a la presó

Cap mitjà de comunicació no ha rectificat unes informacions que es basaven en ‘fonts de la investigació’ i que ara queden desmentides per la confessió del testimoni protegit F1.

1877. Les portades que van conduir onze pakistanesos del Raval a la presó

Els escenaris catastròfics que auguraven les portades d’’El Periódico’, ‘La Vanguardia’ o l’’Avui’ el gener de l’any 2008 no es van complir. El centenar de quilos d’explosius que s’estaven buscant no van aparèixer mai.

Els escenaris de futur catastròfics que dibuixaven les portades d’El Periódico, La Vanguardia o l’Avui durant el mes de gener de l’any 2008 no es van complir. El centenar de quilos d’explosius que s’estaven buscant a les localitats costaneres de Castelló no van aparèixer mai i els terroristes suïcides que van escapar del cercle policial no van ser localitzats. La majoria dels cossos policials europeus no van donar credibilitat a aquella alarma, tal com es va posar de manifest amb les declaracions dels màxims responsables antiterroristes de Bèlgica, Portugal i el Regne Unit. Van ser precisament les capçaleres dels principals rotatius catalans les que van incrementar l’alarma social al voltant del cas i van fer d’altaveu d’una gola profunda que filtrava totes les dades de la investigació, fins i tot abans que passessin a estar sota supervisió judicial.

La majoria dels cossos policials europeus no van donar credibilitat a aquella alarma, tal com es va posar de manifest amb les declaracions dels responsables antiterroristes de Bèlgica, Portugal i el Regne Unit

El diumenge 20 de gener de 2008, als quioscs catalans, vam trobar un titular categòric d’El Periódico de Catalunya: “Avortat a Barcelona un gran atemptat d’Al-Qaida”. Així arrencava una llarga setmana d’entregues periodístiques alarmants centrades en la possibilitat que un grup de terroristes suïcides hagués estat a punt de perpetrar una cadena d’explosions al metro de Barcelona. Si repassem les hemeroteques, podrem veure que El Periódico, sens dubte, va ser el vaixell insígnia d’aquella croada informativa. Les cròniques signades per Jordi Corachán i Antonio Baquero ens remetien permanentment a fonts de la investigació i ens aportaven dades tan confidencials que –redactades i impreses en temps real– encara no havien passat per mans d’Ismael Moreno, el jutge de l’Audiència Nacional espanyola que va instruir tota la causa. Les dades exactes de la quantitat d’explosius que suposadament s’estaven buscant i el detall del nombre de suïcides que havien fugit del cercle policial només podien sortir d’una font interna dels cossos que comandaven l’operatiu. El fet que l’ordre d’intervenir s’originés al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va fer que molt poques persones estiguessin informades dels detalls del cas i que, per tant, les fonts informatives fossin molt limitades i poguessin mantenir el monopoli de tot el que s’explicava.

‘La Vanguardia’ no tenia fonts

Tot i les informacions taxatives sobre el cas que brollaven de les pàgines d’El Periódico entre el 20 i el 23 de gener, les investigacions que duien a terme els agents de la Guàrdia Civil no acabaven de confirmar que hi hagués explosius, armes o suïcides fugits. D’un genèric “detonadors i explosius”, es va passar a “uns rellotges temporitzadors i 20 grams de nitrocel·lulosa” –element químic que forma part de la composició de les laques comercials. Mentrestant, a la redacció de La Vanguardia, on regnava el desconeixement de l’origen de les informacions publicades al diari de la competència, van optar per una certa prudència. Fins al 24 de gener, van sembrar alguna ombra de dubte sobre el cas. Enrique Figueredo –periodista especialitzat en matèria policial– no va voler o no va poder fer seguidisme del que es deia des del CNI o des del Ministeri de l’Interior. No van rebre filtracions. Però aquesta tebiesa es va trencar el dia que el jutge Ismael Moreno va decidir empresonar provisionalment deu dels detinguts. A partir d’aquell moment, les investigacions ja no eren monopoli del CNI, es trobaven –per escrit– als calaixos de l’Audiència Nacional espanyola, un dels llocs on –paradoxalment– és més fàcil que qualsevol document sota secret de sumari passi a mans de periodistes que hagin establert bones relacions amb jutges, fiscals o funcionàries judicials amb fotocopiadora a l’abast. Arran d’aquella decisió judicial –provisional i basada en les declaracions d’un testimoni protegit– tot semblava sentenciat.

El Periódico es va regalar amb una obra memorable de disseny portadista: un 19G amb un cos de lletra gegant. L’objectiu comunicatiu d’aquella entrega del 24 de gener va ser l’intent d’equiparar l’11-S de Nova York, l’11-M de Madrid i el 7-J de Londres amb el que, suposadament, s’havia aconseguit frustrar a Barcelona. Segons ha pogut saber la Directa a través de periodistes de la plantilla del principal rotatiu del Grupo Zeta, poques hores abans, el consell de redacció havia contemplat la possibilitat de fer un pas enrere en la contundència de les acusacions contra els detinguts i de l’abast de la suposada cèl·lula terrorista –ja que no es trobaven armes ni explosius ni suïcides fugits. Finalment, però, després de l’ordre d’empresonament provisional, el rotatiu va decidir fer un pas endavant i reafirmar-se. Després d’aquella portada, diaris com l’Avui, El País o Público es van deixar arrossegar per l’onada majoritària. L’objectiu no va ser contrastar les informacions, sinó que es van dedicar a reproduir el relat policial transcrit a l’ordre d’empresonament del jutge Moreno. A la redacció d’El Punt van optar pels testimonis de familiars i de l’entorn social dels detinguts, amb un qüestionament clar de la versió oficial a través de les paraules de representants de la comunitat pakistanesa.

‘El Mundo’ i ‘El País’ dubtaven

Encara que les informacions publicades sortien, majoritàriament, d’una font única situada entre el Ministeri de l’Interior i el CNI, altres fonts van sembrar dubtes –que no es van arribar a publicar– entre les periodistes. Durant les primeres hores que els agents de la benemèrita –arribats expressament des d’Àvila– van executar els registres, diversos responsables antiterroristes del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola van assegurar que, per ells, “tot plegat no tenia massa credibilitat, ja que alguns dels detinguts havien estat controlats de prop per aquest cos policial durant mesos i no se’ls havia detectat cap activitat sospitosa”. Els diaris El Mundo i El País –amb fonts informatives de confiança dins el CNP i la Guàrdia Civil– treballaven amb aquest rerefons de dues línies informatives, però van acabar transcrivint –amb pocs matisos– el camí dibuixat per El Periódico.

Pocs dies després, la complexa trama del 19-G va quedar oblidada, perduda entre altres esdeveniments que van relegar aquella bomba informativa de la portada fins a les pàgines interiors i, finalment, fins a la marginada figura del breu. Els últims articles publicats el 29 de gener feien referència a un ampli dispositiu desplegat pel Ministeri de l’Interior –entre Tarragona i Castelló– amb l’objectiu de localitzar un centenar de quilos d’explosius. Ara com ara, cap diari no ens ha explicat quins van ser els resultats d’aquella cerca. L’oblit forçat ha estat la resposta.

La confirmació d’’El Periódico’

El diari que havia apostat més per la veracitat d’aquella trama terrorista no va voler tancar en fals la seva peculiar crònica dels fets. Per això, l’11 de febrer, va afirmar categòricament a la portada que –segons les seves investigacions– els talibans estaven darrere l’atemptat frustrat de Barcelona i que així ho havia pogut contrastar el periodista Marc Marginedas –enviat especial al Pakistan. Una lectura detallada d’aquell article ens aclaria que les confirmacions del portaveu talibà Maulvi Umar que havia aconseguit Marginedas s’havien fet a través d’un intermediari no identificat i mitjançant un telèfon per satèl·lit amb interferències contínues. Tot i això, el diari les va publicar com a titular de portada amb la pretensió de sentenciar la seva única veritat sobre els fets. Pocs dies després, l’FBI i la policia de Nova York qualificaven Umar de “bocamoll que reivindica falsament atemptats per aconseguir notorietat internacional”.

____________________

Autoría: Jesús Rodríguez

Font: directa.cat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en 22/07/2015 por .
A %d blogueros les gusta esto: